Història

Edat mitjana

La població de Tírvia és de les més documentades al llarg de la història, a causa de la importància que va tenir sempre. Documentada com a alou del comte de Pallars a finals del segle x, fou atorgada, també com a alou, al monestir de Gerri. Aviat figura com a propietat dels Bellera, i el 1225 ja consta Guillem de Bellera com a senyor de Tírvia, qui construí el castell i atorgà carta de franquesa per tal de repoblar el terme. Al segle xiii, però la Coma de Burg fou adquirida Roger Bernat III de Foix, comte de Foix i vescomte de Castellbò, qui la incorporà als seus dominis.

Al segle xv el Vescomtat de Castellbò fou dividit en cinc quarters, i Tírvia fou el cap d'un d'aquests quarters. El de Tírvia comprenia la vila de Mallolís, tota la Ribalera (Romadriu, Castellarnau, Serret i Colomers), Sant Joan de l'Erm Vell, el batlliu de Burg i la Vall Ferrera. A finals d'aquest segle, com tots els dominis dels Foix, el quarter de Tírvia passà a mans del Regne de Navarra.

Edat moderna

A principis de l'edat moderna, el 1512, Ferran II d'Aragó conquerí el Regne de Navarra i restituí aquests territoris a la corona, de primer a través del senyoriu de Germana de Foix, segona muller del rei, i més tard directament sota jurisdicció reial.

En el fogatge del 1553, Tirvia declara 3 focs eclesiàstics, 1 de militar i 28 de laics,^[3] uns 160 habitants.

Per la seva situació estratègica, Tírvia sofrí les vicissituds de totes les conteses bèl·liques de l'edat moderna: Guerra dels Segadors, Guerra de Successió...

Edat contemporània

Tírvia mereix un article en el Diccionario geográfico...^[4] de Pascual Madoz. S'hi pot llegir que la població és en un pla, sobre un turonet envoltat d'altres de més elevats. Rep els vents del nord, del sud i de l'oest, i el clima hi és fred, propens a reumatismes aguts i inflamacions. En aquell moment la vila tenia 46 cases, inclosa la Casa de la vila i la presó, una font, a més d'altres en el terme, dues ermites (la de Sant Joan dins de la vila i la de la Mare de Déu del Roser a mig quart d'hora de distància. També hi havia duana de segona classe habilitada per a l'exportació cap a l'estranger. L'església parroquial de San Feliz estava servida per un rector i un beneficiat.

Descriu el terme com a pedregós, cobert de mont amb matolls. S'hi produïa blat, ordi, sègol, patates, llegums, hortalisses, herba i pastures. S'hi criaven vaques i cabres, i la cacera era de perdius, llebres i aus de pas; s'hi pescaven truites. Formaven la població 42 veïns (caps de casa) i 182 ànimes (habitants).

En canvi, en el cens del 1857^[5] Tírvia apareix amb 78 habitants i 12 cèdules personals inscrites.

A la Guerra Civil, el gener del 1939, Tírvia sofrí de forma molt greu les conseqüències de ser línia de front en la cruenta batalla del Front del Pallars, i la vila va quedar molt destruïda, fins que fou del tot reconstruïda a partir del 1940 dins del programa de la Dirección General de Regiones Devastadas. Els criteris adotzenats i mancats de cap mena de rigor dels arquitectes d'aquesta Dirección General van crear una població freda i sense caràcter, gens semblant a les altres poblacions pallareses, que els seus habitants amb el pas del temps van anar acostant a poc a poc cap a una població més adequada per al seu marc geogràfic i històric